Els anells de Saturn deixaran de ser visibles temporalment
De tots els planetes del nostre sistema solar, Saturn és sens dubte el més emblemàtic. Els seus anells, visibles fins i tot amb un telescopi modest, han fascinat observadors i científics des de fa segles. El pròxim 23 de març del 2025, aquesta icònica característica semblarà desaparèixer del cel nocturn. No us preocupeu, però: no es tracta d’un fenomen apocalíptic, sinó d’una il·lusió òptica causada per la mecànica celeste. Aquest esdeveniment és un recordatori fascinant de com la nostra perspectiva influeix en el que veiem al cosmos.
Saturn no és l’únic planeta amb anells. Júpiter, Urà i Neptú també en tenen, però cap n’és tan espectacular. Aquests anells estan compostos per milions de partícules de gel, fragments de roca i pols, que van des de grans microscòpics fins a blocs d’una mida molt més gran que la d’un autobús. Els anells principals es divideixen en seccions anomenades A, B i C, amb espais com la famosa divisió Cassini, una bretxa de gairebé 4.800 quilòmetres d’amplada.
Però, com és que aquests anells, que semblen tan sòlids i permanents, poden desaparèixer de la vista? Açò és degut a la inclinació de Saturn i la seva òrbita al voltant del Sol.
Saturn, com la Terra, té una inclinació axial. Això significa que el seu eix no és perpendicular al pla de la seva òrbita. A mesura que Saturn es mou al voltant del Sol, la nostra perspectiva des de la Terra canvia. Entre cada 13 – 15 anys, a l’equinocci de Saturn, la seva inclinació i posició s’alineen de manera que els anells es veuen de vora per als observadors terrestres. Com que el gruix dels anells és molt petit (només uns 10 metres en algunes zones), aquesta vista lateral els fa gairebé invisibles.
El proper 23 de març del 2025, aquesta alineació serà gairebé perfecta. Els anells semblaran haver desaparegut, i Saturn es mostrarà com una esfera llisa i groguenca al cel. Aquest fenomen no és nou: l’última vegada que va passar va ser el 4 de setembre del 2009, i tornarà a succeir el 15 d’octubre del 2038. Tot i que alguns observadors poden sentir-se decebuts per la pèrdua temporal d’aquesta vista espectacular, els astrònoms estan emocionats per l’oportunitat d’estudiar Saturn des d’una perspectiva única.
Per què és important aquest esdeveniment?
Aquest fenomen ofereix als científics una oportunitat única per estudiar el sistema de Saturn. Durant aquests dies, els investigadors poden observar detalls del planeta i les llunes que normalment estarien ofuscats. De fet, durant esdeveniments anteriors, els astrònoms van descobrir noves llunes.
Per exemple, el 1966, durant un dels esdeveniments d’aquest tipus, es va descobrir l’anell més exterior de Saturn, conegut com a anell E. A més, els satèl·lits pastor són més fàcils d’estudiar quan els anells no interfereixen amb la visió.
Què passarà després del 23 de març?
Després d’aquest esdeveniment, els anells de Saturn es tornaran a veure gradualment. Al principi, Saturn serà difícil d’observar a ull nu a causa de la seva proximitat al Sol al cel. Cap a finals d’abril, es podrà veure als matins abans de la sortida del sol a casa nostra. Al cap d’uns mesos, el juliol del 2025, els anells començaran a recuperar la seva aparença completa, arribant a un angle màxim d’uns 3,6°, i continuaran sent una vista impressionant durant els propers 13 – 15 anys. Aquest cicle de desaparició i reaparició és un recordatori fascinant del moviment constant del sistema solar.
Tanmateix, aquest no és l’únic destí que espera els anells de Saturn. Els científics de la NASA creuen que, d’aquí a uns 100 milions d’anys, els anells desapareixeran per complet a causa, en part, dels efectes combinats de la gravetat i del camp magnètic de Saturn, que atrau lentament les partícules cap a la seva atmosfera, on es vaporitzen. Així doncs, el que veiem ara és una etapa transitòria en la vida d’aquest gegant de gas.